Projecte Code Prague dels alumnes de 4rt d'ESO de l'Institut-Escola Les Vinyes, Castellbisbal
29-05 a 05-06 i 17-06-15
L'Institut-Escola Les Vinyes de Castellbisbal és un centre especial que està adherit a la Xarxa d'Instituts Innovadors associats a l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els centres de la xarxa estan interessats en la innovació i millora educativa permanent que implica a tot el centre. Els centres tenen desplegaments curriculars singulars integrant les TIC, l'aprenentatge basat en projectes, el treball cooperatiu o les intel·ligències múltiples.
Coincidint amb el viatge de final de curs de 4rt d'ESO, el Taller de Robòtica Educativa BOGATECH de l'Associació NOUTEC, juntament amb el grup de professores i professors de l'Institut-Escola Les Vinyes, va proposar dur a terme un projecte globalitzat integrant la robòtica educativa amb la temàtica del viatge de fi de curs dels alumnes de 4rt d'ESO a Praga. Atesa la seva qualitat, nivell d'interès i originalitat, aquest projecte va ser seleccionat per participar en la 8a edició del ITworldEdu com a millor pràctica d'aprenentatge actiu per part d'escoles a través de la programació i la robòtica.
Així, la ciutat es va dividir en diferents àrees temàtiques, com ara el cementiri jueu, la catedral de Sant Guiu, el Monestir de Strahov, el monument de Kafka, el Museu de Mozart i els Dûseks, la Torre de la Pólvora, el Museu Nacional, la Plaça Wenceslao, el Rellotge Astronòmic, el Camp de Concentració, el riu Moldava, el Pont Carles, o el Loreto, que els alumnes anirien a visitar en el seu viatge, amb la idea de construir una història des de la seva pròpia perspectiva per explicar cadascun dels temes. Els alumnes es van repartir en 14 grups de 4 alumnes on cada alumne es va responsabilitzar d'una tasca diferent: historiador, cartògraf-dissenyador, productor i programador, per tal de treballar en equip. Tot i que els alumnes no tenien cap experiència prèvia ni de programació ni de robòtica i que el projecte es va realitzar en molt poc temps, menys d'una setmana, el resultat del treball va ser molt espectacular, especialment per l'interès que van mostrar els alumnes, que van treballar de forma molt intensiva, per tal d'assegurar l'èxit del seu projecte. L'últim dia es va fer una presentació pública dels treballs on cada grup va tenir la possibilitat de gaudir del treball dels seus companys/es i on els pares i mares van poder veure el resultat del treball dels seus fills/es.
L'èxit d'aquest projecte es deu a varis fets que van marcar una diferència extraordinària respecte de l'enfoc que es dona en centres més "tradicionals". Per una banda, tot l'equip docent del curs va treballar plegat per donar suport als alumnes en allò que van requerir, ja sigui a nivell conceptual com a nivell pràctic. Per una altra banda, cada alumne va poder triar allò en el que volia treballar, ja sigui conceptual o pràctic, d'acord amb els seus interessos; però això sí, va haver de treballar en equip i aprendre a negociar per complementar el treball dels seus companys/es, tal com es fa en un projecte real. Per tant, en aquest tipus de projectes no existeix la idea preconcebuda de que tots els alumnes han d'aprendre el mateix i de que només poden aprendre del professor, ni tampoc que el nivell d'exigència ha de ser el mateix per a tots ells. Cada alumne es fixa el seu propi objectiu d'aprenentatge i, fins un cert punt, el seu propi nivell d'exigència amb el projecte. Això permet que cada alumne pugui definir el projecte en el que vol treballar i com vol afrontar la seva feina, la qual cosa permet un nivell de creativitat molt poc comú i genera una diversitat de projectes molt gran dins el mateix curs. Finalment, en general, els alumnes van mostrar un nivell de compromís, de motivació i d'eficiència en l'aprenentatge molt més gran, i a sobre es van divertir molt més amb el que van fer. Per l'equip docent, aquesta organització del curs és molt més estressant i genera incertesa, ja que no se sap a priori quin serà el resultat del treball dels alumnes. A més, tampoc se sap quin serà el nivell de coneixements que necessitarà cada grup, i sovint els professors han d'ajudar els alumnes a dur a terme una recerca especial, ja que aquests tampoc saben les respostes de moltes de les preguntes que es fan els alumnes. Això permet una gran creativitat per part de tots (alumnes i professors) que implica una dinàmica de recerca, de treball, d'implicació i de complicitat entre tots molt positiva, la qual cosa aporta, al mateix temps, un nivell de satisfacció per a tots molt més gran.
El Instituto-Escuela Les Vinyes de Castellbisbal es un centro especial que está adherido a la Red de Institutos Innovadores Asociados al ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona. Los centros de la red están interesados en la innovación y mejora educativa permanente que implica a todo el centro. Los centros tienen desarrollos curriculares singulares integrando las TIC, el aprendizaje basado en proyectos, el trabajo cooperativo o las inteligencias múltiples.
Coincidiendo con el viaje de fin de curso de 4º de ESO, el Taller de Robótica Educativa BOGATECH de la Asociación NOUTEC, junto con el grupo de profesores y profesoras del Instituto-Escuela Les Vinyes, propuso realizar un proyecto globalizado integrando la robótica educativa con la temática del viaje de fin de curso de los alumnos de 4º de ESO a Praga. Dada su calidad, nivel de interés y originalidad, este proyecto fue seleccionado para participar en la 8ª edición del ITworldEdu como mejor práctica de aprendizage activo por parte de escuelas a través de la programación y la robótica.
Así, la ciudad se dividió en diferentes áreas temáticas, como el cementerio judío, la catedral de San Vito, el Monasterio de Strahov, el monumento de Kafka, el Museo de Mozart y los Dûseks, la Torre de la Pólvora, el Museo Nacional, la Plaza Wenceslao, el Reloj Astronómico, el Campo de Concentración, el río Moldava, el Puente Carlos, o el Loreto, que los alumnos irían a visitar en su viaje, con la idea de construir una historia desde su propia perspectiva para explicar cada uno de los temas. Los alumnos se repartieron en 14 grupos de 4 alumnos donde cada alumno se responsabilizó de una tarea diferente: historiador, cartógrafo-diseñador, productor i programador, para trabajar en equipo. Aunque los alumnos no tenían ninguna experiencia previa ni de programación ni de robótica i que el proyecto se realizó en muy poco tiempo, menos de una semana, el resultado del trabajo fue muy espectacular, especialmente por el interés que mostraron los alumnos, que trabajaron de forma muy intensiva, para asegurar el éxito de su proyecto. El último día se hizo una presentación pública de los trabajos donde cada grupo tuvo la posibilidad de disfrutar del trabajo de sus compañeros/as i donde padres y madres pudieron ver el resultado del trabajo de sus hijos/as.
El éxito de este proyecto se debe a varios hechos que marcaron una diferencia extraordinaria respecto al enfoque que se da en centros más "tradicionales". Por un lado, todo el equipo docente del curso trabajó conjuntamente para dar soporte a los alumnos en aquello que requirieron, ya fuese a nivel conceptual como a nivel práctico. Por otro lado, cada alumno pudo escoger aquello en lo que quiso trabajar, ya fuese conceptual o práctico, de acuerdo con sus intereses; pero eso sí, tuvo que trabajar en equipo y aprender a negociar para complementar el trabajo de sus compañeros/as, tal como se hace en un proyecto real. Por tanto, en este tipo de proyectos no existe la idea preconcebida de que todos los alumnos tienen que aprender lo mismo y de que sólo pueden aprender del profesor, ni tampoco de que el nivel de exigencia sea el mismo para todos ellos. Cada alumno se fija su propio objetivo de aprendizaje y, hasta cierto punto, su propio nivel de exigencia con el proyecto. Esto permite que cada alumno pueda definir el proyecto en el que quiere trabajar y cómo quiere afrontar su trabajo, lo que permite un nivel de creatividad muy poco común y genera una diversidad de proyectos muy grande dentro del mismo curso. Finalmente, en general, los alumnos mostraron un nivel de compromiso, de motivación y de eficiencia en el aprendizaje mucho mayor, y además se divirtieron mucho más con lo que hicieron.
Para el equipo docente, esta organización del curso es mucho más estresante y genera incertidumbre, ya que no se sabe a priori cuál será el resultado del trabajo de los alumnos. Además, tampoco se sabe cuál será el nivel de conocimientos que necesitará cada grupo, y a menudo los profesores tienen que ayudar a los alumnos a realizar una investigación especial, ya que éstos tampoco saben las respuestas de muchas de las preguntas que se hacen los alumnos. Esto permite una gran creatividad por parte de todos (alumnos y profesores) que implica una dinámica de investigación, de trabajo, de implicación y de complicidad entre todos muy positiva, lo que aporta, al mismo tiempo, un nivel de satisfacción para todos mucho mayor.
Les Vinyes High-Lower School of Castellbisbal is a special center which belongs to the Innovative High School Centers Network associated to the ICE of the Barcelona Universitat Autònoma. The centers of the network are interested in innovation and permanent educational improvement which implies the whole center. The centers use singular curricula integrating IT, project based learning, cooperative work or multiple intelligences.
Coinciding with the Year 10 final course trip, the BOGATECH Educational Robotics Workshop of NOUTEC Association, jointly with Les Vinyes High-Lower School's group of teachers, proposed to undertake a globalized project integrating educational robotics and the theme of the Year 10 students' final course trip to Prague. Given its quality, level of interest and originality, this project was selected to participate in the 8th edition of the ITworldEdu as best active learning practice by schools using programing and robotics.
The city was divided in different thematic areas, like the Jewish cemetery, Saint Vitus cathedral, the Strahov Monastir, the Kafka monument, the Mozart museum and the Dûseks, the Powder Tower, The National Museum, the Wenceslas square, the astronomical clock, the concentration camp, the Moldava river, the Charles bridge, or the Loreta, that students will visit in their trip, with the idea of building a story from their own perspective to explain each theme. The students were divided into 14 groups of four students each, where every student was responsible of a different task: historian, cartographer-designer, producer and programmer, so as to work in teams. Even if the students did not have any previous experience in programming nor in robotics and that the project was done in very little time, less than a week, the result of the work was very spectacular, especially because of the interest the students showed, who worked very intensively, to ensure the success of their project. The last day a public presentation of the work was organized where each group had the possibility to enjoy the work of their classmates and the parents had the opportunity to watch their children work.
The success of this project is due to several facts that made an extraordinary difference from the more "traditional" centers approach. On the one hand, the whole course's team of teachers worked together to support students in what they needed, either in a conceptual level or practical. On the other hand, each student was allowed to choose his or her job, either conceptual or practical, according to his or her interests; but, he or she had to work in teams and learn how to negotiate to complement his or her teammates' work, like in a real project. Thus, the preconceived idea that all the students have to learn the same and that they can only learn from the teacher, and that the level of demands has to be the same for all the students, does not exist in this type of projects. Each student establishes his or her own learning goal and, up to a certain extent, his or her own level of requirements with the project. This allows every student to define his or her project and how he or she wants to face the work, what implies a level of creativity very uncommon and generates a very big diversity of projects inside the same course. Finally, in general, the students showed a much higher level of commitment, motivation and learning efficiency, and on top of that they had a lot of fun with what they did.
For the team of teachers, this course's organization is much more stressful and generates uncertainty, because we do not know a priori what will be the outcome of the students' work. In addition, we do not know what will be the level of knowledge each group will require, and often the teachers have to help students to do a special research, since these neither know the answers of many questions of the students. This favors a big creativity from everybody (students and teachers) that implies a very positive dynamics of research, work, commitment and complicity among everybody, carrying at the same time, a much bigger level of satisfaction for everybody.
Coincidint amb el viatge de final de curs de 4rt d'ESO, el Taller de Robòtica Educativa BOGATECH de l'Associació NOUTEC, juntament amb el grup de professores i professors de l'Institut-Escola Les Vinyes, va proposar dur a terme un projecte globalitzat integrant la robòtica educativa amb la temàtica del viatge de fi de curs dels alumnes de 4rt d'ESO a Praga. Atesa la seva qualitat, nivell d'interès i originalitat, aquest projecte va ser seleccionat per participar en la 8a edició del ITworldEdu com a millor pràctica d'aprenentatge actiu per part d'escoles a través de la programació i la robòtica.
Així, la ciutat es va dividir en diferents àrees temàtiques, com ara el cementiri jueu, la catedral de Sant Guiu, el Monestir de Strahov, el monument de Kafka, el Museu de Mozart i els Dûseks, la Torre de la Pólvora, el Museu Nacional, la Plaça Wenceslao, el Rellotge Astronòmic, el Camp de Concentració, el riu Moldava, el Pont Carles, o el Loreto, que els alumnes anirien a visitar en el seu viatge, amb la idea de construir una història des de la seva pròpia perspectiva per explicar cadascun dels temes. Els alumnes es van repartir en 14 grups de 4 alumnes on cada alumne es va responsabilitzar d'una tasca diferent: historiador, cartògraf-dissenyador, productor i programador, per tal de treballar en equip. Tot i que els alumnes no tenien cap experiència prèvia ni de programació ni de robòtica i que el projecte es va realitzar en molt poc temps, menys d'una setmana, el resultat del treball va ser molt espectacular, especialment per l'interès que van mostrar els alumnes, que van treballar de forma molt intensiva, per tal d'assegurar l'èxit del seu projecte. L'últim dia es va fer una presentació pública dels treballs on cada grup va tenir la possibilitat de gaudir del treball dels seus companys/es i on els pares i mares van poder veure el resultat del treball dels seus fills/es.
L'èxit d'aquest projecte es deu a varis fets que van marcar una diferència extraordinària respecte de l'enfoc que es dona en centres més "tradicionals". Per una banda, tot l'equip docent del curs va treballar plegat per donar suport als alumnes en allò que van requerir, ja sigui a nivell conceptual com a nivell pràctic. Per una altra banda, cada alumne va poder triar allò en el que volia treballar, ja sigui conceptual o pràctic, d'acord amb els seus interessos; però això sí, va haver de treballar en equip i aprendre a negociar per complementar el treball dels seus companys/es, tal com es fa en un projecte real. Per tant, en aquest tipus de projectes no existeix la idea preconcebuda de que tots els alumnes han d'aprendre el mateix i de que només poden aprendre del professor, ni tampoc que el nivell d'exigència ha de ser el mateix per a tots ells. Cada alumne es fixa el seu propi objectiu d'aprenentatge i, fins un cert punt, el seu propi nivell d'exigència amb el projecte. Això permet que cada alumne pugui definir el projecte en el que vol treballar i com vol afrontar la seva feina, la qual cosa permet un nivell de creativitat molt poc comú i genera una diversitat de projectes molt gran dins el mateix curs. Finalment, en general, els alumnes van mostrar un nivell de compromís, de motivació i d'eficiència en l'aprenentatge molt més gran, i a sobre es van divertir molt més amb el que van fer. Per l'equip docent, aquesta organització del curs és molt més estressant i genera incertesa, ja que no se sap a priori quin serà el resultat del treball dels alumnes. A més, tampoc se sap quin serà el nivell de coneixements que necessitarà cada grup, i sovint els professors han d'ajudar els alumnes a dur a terme una recerca especial, ja que aquests tampoc saben les respostes de moltes de les preguntes que es fan els alumnes. Això permet una gran creativitat per part de tots (alumnes i professors) que implica una dinàmica de recerca, de treball, d'implicació i de complicitat entre tots molt positiva, la qual cosa aporta, al mateix temps, un nivell de satisfacció per a tots molt més gran.
El Instituto-Escuela Les Vinyes de Castellbisbal es un centro especial que está adherido a la Red de Institutos Innovadores Asociados al ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona. Los centros de la red están interesados en la innovación y mejora educativa permanente que implica a todo el centro. Los centros tienen desarrollos curriculares singulares integrando las TIC, el aprendizaje basado en proyectos, el trabajo cooperativo o las inteligencias múltiples.
Coincidiendo con el viaje de fin de curso de 4º de ESO, el Taller de Robótica Educativa BOGATECH de la Asociación NOUTEC, junto con el grupo de profesores y profesoras del Instituto-Escuela Les Vinyes, propuso realizar un proyecto globalizado integrando la robótica educativa con la temática del viaje de fin de curso de los alumnos de 4º de ESO a Praga. Dada su calidad, nivel de interés y originalidad, este proyecto fue seleccionado para participar en la 8ª edición del ITworldEdu como mejor práctica de aprendizage activo por parte de escuelas a través de la programación y la robótica.
Así, la ciudad se dividió en diferentes áreas temáticas, como el cementerio judío, la catedral de San Vito, el Monasterio de Strahov, el monumento de Kafka, el Museo de Mozart y los Dûseks, la Torre de la Pólvora, el Museo Nacional, la Plaza Wenceslao, el Reloj Astronómico, el Campo de Concentración, el río Moldava, el Puente Carlos, o el Loreto, que los alumnos irían a visitar en su viaje, con la idea de construir una historia desde su propia perspectiva para explicar cada uno de los temas. Los alumnos se repartieron en 14 grupos de 4 alumnos donde cada alumno se responsabilizó de una tarea diferente: historiador, cartógrafo-diseñador, productor i programador, para trabajar en equipo. Aunque los alumnos no tenían ninguna experiencia previa ni de programación ni de robótica i que el proyecto se realizó en muy poco tiempo, menos de una semana, el resultado del trabajo fue muy espectacular, especialmente por el interés que mostraron los alumnos, que trabajaron de forma muy intensiva, para asegurar el éxito de su proyecto. El último día se hizo una presentación pública de los trabajos donde cada grupo tuvo la posibilidad de disfrutar del trabajo de sus compañeros/as i donde padres y madres pudieron ver el resultado del trabajo de sus hijos/as.
El éxito de este proyecto se debe a varios hechos que marcaron una diferencia extraordinaria respecto al enfoque que se da en centros más "tradicionales". Por un lado, todo el equipo docente del curso trabajó conjuntamente para dar soporte a los alumnos en aquello que requirieron, ya fuese a nivel conceptual como a nivel práctico. Por otro lado, cada alumno pudo escoger aquello en lo que quiso trabajar, ya fuese conceptual o práctico, de acuerdo con sus intereses; pero eso sí, tuvo que trabajar en equipo y aprender a negociar para complementar el trabajo de sus compañeros/as, tal como se hace en un proyecto real. Por tanto, en este tipo de proyectos no existe la idea preconcebida de que todos los alumnos tienen que aprender lo mismo y de que sólo pueden aprender del profesor, ni tampoco de que el nivel de exigencia sea el mismo para todos ellos. Cada alumno se fija su propio objetivo de aprendizaje y, hasta cierto punto, su propio nivel de exigencia con el proyecto. Esto permite que cada alumno pueda definir el proyecto en el que quiere trabajar y cómo quiere afrontar su trabajo, lo que permite un nivel de creatividad muy poco común y genera una diversidad de proyectos muy grande dentro del mismo curso. Finalmente, en general, los alumnos mostraron un nivel de compromiso, de motivación y de eficiencia en el aprendizaje mucho mayor, y además se divirtieron mucho más con lo que hicieron.
Para el equipo docente, esta organización del curso es mucho más estresante y genera incertidumbre, ya que no se sabe a priori cuál será el resultado del trabajo de los alumnos. Además, tampoco se sabe cuál será el nivel de conocimientos que necesitará cada grupo, y a menudo los profesores tienen que ayudar a los alumnos a realizar una investigación especial, ya que éstos tampoco saben las respuestas de muchas de las preguntas que se hacen los alumnos. Esto permite una gran creatividad por parte de todos (alumnos y profesores) que implica una dinámica de investigación, de trabajo, de implicación y de complicidad entre todos muy positiva, lo que aporta, al mismo tiempo, un nivel de satisfacción para todos mucho mayor.
Les Vinyes High-Lower School of Castellbisbal is a special center which belongs to the Innovative High School Centers Network associated to the ICE of the Barcelona Universitat Autònoma. The centers of the network are interested in innovation and permanent educational improvement which implies the whole center. The centers use singular curricula integrating IT, project based learning, cooperative work or multiple intelligences.
Coinciding with the Year 10 final course trip, the BOGATECH Educational Robotics Workshop of NOUTEC Association, jointly with Les Vinyes High-Lower School's group of teachers, proposed to undertake a globalized project integrating educational robotics and the theme of the Year 10 students' final course trip to Prague. Given its quality, level of interest and originality, this project was selected to participate in the 8th edition of the ITworldEdu as best active learning practice by schools using programing and robotics.
The city was divided in different thematic areas, like the Jewish cemetery, Saint Vitus cathedral, the Strahov Monastir, the Kafka monument, the Mozart museum and the Dûseks, the Powder Tower, The National Museum, the Wenceslas square, the astronomical clock, the concentration camp, the Moldava river, the Charles bridge, or the Loreta, that students will visit in their trip, with the idea of building a story from their own perspective to explain each theme. The students were divided into 14 groups of four students each, where every student was responsible of a different task: historian, cartographer-designer, producer and programmer, so as to work in teams. Even if the students did not have any previous experience in programming nor in robotics and that the project was done in very little time, less than a week, the result of the work was very spectacular, especially because of the interest the students showed, who worked very intensively, to ensure the success of their project. The last day a public presentation of the work was organized where each group had the possibility to enjoy the work of their classmates and the parents had the opportunity to watch their children work.
The success of this project is due to several facts that made an extraordinary difference from the more "traditional" centers approach. On the one hand, the whole course's team of teachers worked together to support students in what they needed, either in a conceptual level or practical. On the other hand, each student was allowed to choose his or her job, either conceptual or practical, according to his or her interests; but, he or she had to work in teams and learn how to negotiate to complement his or her teammates' work, like in a real project. Thus, the preconceived idea that all the students have to learn the same and that they can only learn from the teacher, and that the level of demands has to be the same for all the students, does not exist in this type of projects. Each student establishes his or her own learning goal and, up to a certain extent, his or her own level of requirements with the project. This allows every student to define his or her project and how he or she wants to face the work, what implies a level of creativity very uncommon and generates a very big diversity of projects inside the same course. Finally, in general, the students showed a much higher level of commitment, motivation and learning efficiency, and on top of that they had a lot of fun with what they did.
For the team of teachers, this course's organization is much more stressful and generates uncertainty, because we do not know a priori what will be the outcome of the students' work. In addition, we do not know what will be the level of knowledge each group will require, and often the teachers have to help students to do a special research, since these neither know the answers of many questions of the students. This favors a big creativity from everybody (students and teachers) that implies a very positive dynamics of research, work, commitment and complicity among everybody, carrying at the same time, a much bigger level of satisfaction for everybody.
